Una lectora del bloc que prefereix romandre a l'anonimat ens ha fet la següent consulta: "com puc trobar l'home dels meus somnis?"
Doncs bé, estimada, hi ha gent que ha conegut l'home o la dona dels seus somnis de forma idílica. Com, per exemple, la que el va veure a ell, alt, musculós, tot bronzejat,... en aquella platja del Carib o com la noia que estant sola en un ascensor transparent d'un gran centre comercial, el va veure entrar i entre el tercer i el quart pis va apretar el botonet que atura l'ascensor i ......
També hi ha gent que l'ha trobat en situacions més reals, com aquell que havia anat a sopar fora amb uns amics i a l'hora del cafè va veure com una mà tremolosa li anava a servir la tassa, va alçar la vista i la va veure, era ella, la dona dels seus somnis.
Benvolguts lectors, per tal d'ajudar a la consultora anònima, us demanem que ens expliqueu a l'apartat de comentaris com vau conéixer o com us agradaria conéixer la dona o l'home de la vostra vida.
Gràcies
9 comentaris:
Hi havia una vegada una noa que no se la mirava mai dingú. Les seues amigues ja estaven totes a punt de casas i ella sola que sola. La pobra es pensava que es quedaria per vestir sants, però un dia la cosa va canviar. Va ser creuant un semàfor que va conèixer l'home dels seus somnis. Ella creuava el pas de zebra, i ell la va embestir amb el cotxe. Ella va caure a terra i va quedar inconscient. Ell va baixar del cotxe per socórrer la noa, i quan la va veure allà terra amb aquells cara d'àngel, es va quedar totalment prendat d'aquella preciositat de dona. Ella quan va tornar en si i va veure aquell tros d'home davant seu, va pensar: li he de fer un tirament de canya en tota regla, no puc deixar escapar aquesta bellesa. I així va ser, no ens vam dixar escapar, i portem junts des de llavors.
Romàntic eh?
doncs jo la vaig conéixer en un creuer pel carib. vaig sortir a la coberta per fer una cigarreta i, de sobte, vaig notar com algú s'atançava per la meva esquena. Em va començar a acariciar el clatell, cada cop amb més pasió. Va passar a fer-me petons al coll i etc... Feia estona que notava olor de perfum d'home, però mai he set massa aspavilat. Quan vaig començar a desconfiar va ser en el moment en que vaig notar com em ficava el dit al cul, però... ah carai! aquella persona estava acariciant-me amb les dues mans, per tant... LO CABRÓ JA ME L?HAVIA CLAVAT!!
cagon los culabrons, lo romanticisme i el Güiliam Chespir!!!
Voleu un consell? No busqueu tan el romanticisme i feu més cas de les olors!!!
Mike podies haver estat una mica més fi no? Una mica de tacte...
Si home...
més tacte jo?
El que havia de tindre més tacte era aquell paio!!!
Em va deixar com la bandera del Japó!!!
Astava assaguda a la tarrasseta dal bar Jusapet quan vaig veura arribar al Borja Mari. An principi no an vaig fer gaira cas, no li trubava res d'aspacial. Samblava un homa nurmal i current, més aviat tirant a vulgar.
Pro, da sobta, (ara no recordu parque hu va fer) sa la va treura i..., oh, quina maravella!!! quin gruix!!! què gran!!! mai no n'havia vist cap com aquella!!" era enorme!!!... quina cartera, quin feix da bitllets, quina visa or. Des d'aquell mument estem junts, no ens separem par res dal món.
Ascolta!!
Tú no ets "Flor de Lis" tú deus de ser "Flor de un dia"
Ho recordo perfectament, ho tinc gravat a la memòria, com si fos ahir.
Va ser a Salou, ai no, a Cambrils o, potser a Lloret.. Bueno, tan se val. Era un dia assolellat, ai no, plovia suaument, no, no, feia sol o no ho sé,.. Bé, això no és important. Era en ple mes de maig, ai no, era pels volts de Nadal, no, no, era... bueno això és lo de menys. Era dissabte, no, no,...em... era diumenge o més ben dit divendres; bueno no ho sé quin dia era. El que sí tinc clar és que era estava allà asseguda, no, no... estava d'empeus, no ho sé, potser....
Bueno, tan se val, però no em negareu que va ser molt romàntic? No?
Apreciada "fa bon caldo", tot i que el teu comentari és força entenedor, tenim un petit dubte. No ens ha quedat clar si va ser al matí o a la tarda.
Pèrò, de tota manera, ens sembla molt, però que molt romàntic.
mai havia vist aquest blog! m''ha agradat.. axi que m'aniré pasant!
un petó.
Publica un comentari a l'entrada