El Catalí ens ha enviat el següent escrit:
“Estimats Nini i Xavi,
M’acaben de liquidar la fruita de la passada campanya i torno a tenir la sensació dels altres anys: una barreja de ràbia, frustració, indignació i impotència.
Us explicaré com solen anar els fets. Jo duc la collita del dia al magatzem, allí no em deixen veure com la pesen ni em diuen els quilos que he descarregat ni la qualitat del meu producte. I, ara, per aquestes dates em paguen una quantitat d’euros calculada no sé a partir de quin criteri.
Hi ha un soci, l’Euscalí, que du la fruita al magatzem ja pesada de casa. Diu al gerent quants quilos ha descarregat i de quina qualitat són. Per aquestes dates diu al gerent quants euros li pertoquen i d’aquests en dóna uns quants pel que ell creu que ha de contribuir als gastos de la societat.
A més a més, hi ha un grupet de socis que sovint veig que tenen el cotxe aparcat davant del bar, que diuen que com que les seves produccions són molt baixes necessiten que els altres siguem solidaris amb ells. Doncs bé, per aquestes dates el gerent a part de pagar-los-hi la poca producció que obtenen, els hi dóna una substanciosa quantitat d’euros en concepte d’ajudes, que, evidentment, resten dels meus ingressos.
Jo ho trobo totalment injust i algun cop he pensat donar-me de baixa d’aquesta societat. El gerent, però, em diu que els estatuts no m’ho permeten. A més a més, alguns membres de la meva família no ho volen perquè no ens diguin insolidaris, perquè no ens facin boicot, perquè ja fa molts anys que hi som,.....
Nini i Xavi, m’agradaria que m’ajudessiu a decidir que he de fer.”
Estimat Catalí,
Ja ens perdonaràs però al nostre consultori no ens solem ficar en qüestions d’economia domèstica, ni en assumptes interns de les empreses ni molt menys en política.
“Estimats Nini i Xavi,
M’acaben de liquidar la fruita de la passada campanya i torno a tenir la sensació dels altres anys: una barreja de ràbia, frustració, indignació i impotència.
Us explicaré com solen anar els fets. Jo duc la collita del dia al magatzem, allí no em deixen veure com la pesen ni em diuen els quilos que he descarregat ni la qualitat del meu producte. I, ara, per aquestes dates em paguen una quantitat d’euros calculada no sé a partir de quin criteri.
Hi ha un soci, l’Euscalí, que du la fruita al magatzem ja pesada de casa. Diu al gerent quants quilos ha descarregat i de quina qualitat són. Per aquestes dates diu al gerent quants euros li pertoquen i d’aquests en dóna uns quants pel que ell creu que ha de contribuir als gastos de la societat.
A més a més, hi ha un grupet de socis que sovint veig que tenen el cotxe aparcat davant del bar, que diuen que com que les seves produccions són molt baixes necessiten que els altres siguem solidaris amb ells. Doncs bé, per aquestes dates el gerent a part de pagar-los-hi la poca producció que obtenen, els hi dóna una substanciosa quantitat d’euros en concepte d’ajudes, que, evidentment, resten dels meus ingressos.
Jo ho trobo totalment injust i algun cop he pensat donar-me de baixa d’aquesta societat. El gerent, però, em diu que els estatuts no m’ho permeten. A més a més, alguns membres de la meva família no ho volen perquè no ens diguin insolidaris, perquè no ens facin boicot, perquè ja fa molts anys que hi som,.....
Nini i Xavi, m’agradaria que m’ajudessiu a decidir que he de fer.”
Estimat Catalí,
Ja ens perdonaràs però al nostre consultori no ens solem ficar en qüestions d’economia domèstica, ni en assumptes interns de les empreses ni molt menys en política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada