“Benvolguts Nini i Xavi,
sóc una mestressa de casa de les de tota la vida i com a tal, cada any vai al sopar de les Àguedes. Fins i tot, el vai organitzar 2 anys, o sigui, que vai formar part de la junta.
Aquest any la festa i l’ambient trobo que van estar molt bé, i el grup d’animació ens va fer passar una bona estona. Però, lo del menjar no té nom!!! Com se’ls acudeix donar-nos menjar de caterin (o com se digui).
Els caragols estaven superempegats i de gust eren molt sosos, l’all i oli que els acompanyava no estava lligat de cap manera. Els escamarlans del segon plat eren estopencs, les croquetes encara estaven congelades i la sípia era més dura que... I els postres, com pot ser que ens donguessin torrons, que no ho saben que ja ha passat Nadal o es que ens els han endossat perquè no se’ls faigon malbé.
Quan io estava a la junta, això no passava!!!”
Estimada ex-membre de la junta de l’associació de dones,
Per motius obvis, ni la Nini ni el Xavi no vam poder assistir al sopar en qüestió, per això hem consultat a diverses assistents a l’acte. De la informació recollida, et podem respondre que:
En primer lloc, per a gustos no hi ha res escrit; així podem trobar gent a la que li agradi el menjar més o menys cuit, més o menys salat,.... hi ha a qui fins i tot li agraden les bledes!!!
En segon lloc, desde l’ascens a la fama del Ferran Adrià, les tècniques culinàries han canviat molt. Avui en dia, combinar salat i dolç, calent i fred, etc... no està renyit amb el bon gust del menjar. La deconstrucció d’arengada amb espuma de carquinyoli, aroma de naps i emulsió de farigola o l’entrepà de sopa de galets i gelat de vinagre de mòdena són l’últim crit en gastronomia.
Per últim i més important, dubtem molt, molt, moltíssim que els caragols, els escamarlans, les croquetes, la sípia o els torrons fossin dolents. Més que res perquè al menú no hi havia cap d’aquests aliments. Vols dir que no tens una mica de rabieta per l’èxit amb majúscules del sopar? No creus que encara que no l’organitzis tú, el sopar també pot ser bo? No sabies que Superman, Spiderman, Batman,.... són personatges de ficció?
De pas, volem aprofitar aquest espai per felicitar a la junta de l’associació de dones per la gran tasca que estan fent i pel supermegaèxit del sopar de les Àguedes 2008. Moltes felicitats!!!!
sóc una mestressa de casa de les de tota la vida i com a tal, cada any vai al sopar de les Àguedes. Fins i tot, el vai organitzar 2 anys, o sigui, que vai formar part de la junta.
Aquest any la festa i l’ambient trobo que van estar molt bé, i el grup d’animació ens va fer passar una bona estona. Però, lo del menjar no té nom!!! Com se’ls acudeix donar-nos menjar de caterin (o com se digui).
Els caragols estaven superempegats i de gust eren molt sosos, l’all i oli que els acompanyava no estava lligat de cap manera. Els escamarlans del segon plat eren estopencs, les croquetes encara estaven congelades i la sípia era més dura que... I els postres, com pot ser que ens donguessin torrons, que no ho saben que ja ha passat Nadal o es que ens els han endossat perquè no se’ls faigon malbé.
Quan io estava a la junta, això no passava!!!”
Estimada ex-membre de la junta de l’associació de dones,
Per motius obvis, ni la Nini ni el Xavi no vam poder assistir al sopar en qüestió, per això hem consultat a diverses assistents a l’acte. De la informació recollida, et podem respondre que:
En primer lloc, per a gustos no hi ha res escrit; així podem trobar gent a la que li agradi el menjar més o menys cuit, més o menys salat,.... hi ha a qui fins i tot li agraden les bledes!!!
En segon lloc, desde l’ascens a la fama del Ferran Adrià, les tècniques culinàries han canviat molt. Avui en dia, combinar salat i dolç, calent i fred, etc... no està renyit amb el bon gust del menjar. La deconstrucció d’arengada amb espuma de carquinyoli, aroma de naps i emulsió de farigola o l’entrepà de sopa de galets i gelat de vinagre de mòdena són l’últim crit en gastronomia.
Per últim i més important, dubtem molt, molt, moltíssim que els caragols, els escamarlans, les croquetes, la sípia o els torrons fossin dolents. Més que res perquè al menú no hi havia cap d’aquests aliments. Vols dir que no tens una mica de rabieta per l’èxit amb majúscules del sopar? No creus que encara que no l’organitzis tú, el sopar també pot ser bo? No sabies que Superman, Spiderman, Batman,.... són personatges de ficció?
De pas, volem aprofitar aquest espai per felicitar a la junta de l’associació de dones per la gran tasca que estan fent i pel supermegaèxit del sopar de les Àguedes 2008. Moltes felicitats!!!!
3 comentaris:
Ara sí que veig que la vaig pifiar!!!!
La gent es va passar tot el sopar mirant-me i, com que mai he set un fenòmeno amb la roba, vaig pensar que era un d'aquells dies que no m'havia aconjuntat bé.
Però és que també trobava estrany que només hi hagués dones... inclús quan va aparéixer el Rosendo... em va fer tanta il·lusió de veure un home, que li vaig saltar al coll per abraçar-lo.
La gent va continuar mirant-me (cada cop més malament) i només vaig puguer mantindre una conversa amb l'armadura que hi havia penjada a la paret... quin aborriment.
Fins que me'n vaig adonarrrr, punyeteros:
LA PROPERA VEGADAUE MUNTEU UN SOPAR; NO N+HI HA PROU EN TITUKAR%LO "AGUEDES"... DIGUEU QUE ES EXCLUSIU PER A DONES I EVITAREM MALENTESOS
No et preocupis... a mi em va passar similar al sopar dels jubilats...
Son coses que passen quan un és més ruc que aspavilat, je,je.
Mike,
me semble que si te miraen es per una altra cosa. Com anaes tan mudat, tan enclenxinat, tan engominat,....
Que no sas quin altre tipo d'actuacions llogaen los altres anys?
Publica un comentari a l'entrada